sábado, 9 de mayo de 2020

Racionalisme i empirisme despres de Descartes


Racionalisme i empirisme després de Descartes


a) Identificació de l'autor 
b) Determinació del tema o assumpte que tracta 
c) Resum de les idees principals 
d) Comparació de la posició de l'autor amb posicions d'altres pensadors 

Text 10 
I si els que amb la força usurpen el poder legislatiu són rebels, els legisladors, com ja hem vist, no ho seran pas menys si, havent estat designats per a protegir el poble, les seves llibertats i els seus béns, intenten d’usurpar-loshi per la força, perquè d’aquesta manera es posaran en estat de guerra amb aquells que els havien nomenat protectors i guardians de la seva pau i esdevindran autèntics rebels […]. Els que afirmen que dir al poble que resta eximit d’obediència quan s’atempta iŀlegalment contra les seves llibertats i propietats […] és establir els fonaments de la rebeŀlió, i que això pot ocasionar guerres civils o tumults interns, i que per tant és una doctrina que cal rebutjar com a destructiva per a la pau del món, també haurien d’afirmar, seguint el mateix criteri, que els homes honrats no poden plantar cara als lladres ni als pirates perquè això podria ocasionar desordres o vessament de sang. Qualsevol dany ocasionat en aquests casos no és pas imputable a aquell qui defensa els seus propis drets, sinó a aquell qui envaeix els del seu veí. 
John Locke. Segon tractat sobre el govern civil, capítol xix

a) 
L'autor és John Locke
b) 
El text tracta sobre el govern d'una ciutat i sobre com actua la societat contra aquells qui els intenten treure els seus poders.
c) 
Els protectors i guardians esdevindran autèntics rebels si aquells que els han nomenat així intenten usurpar-loshi per la força.
Dir que si els ciutadans no tenen obediència quan s'atempta il·legalment contra les seves llibertats és establir la rebel·lió, és el mateix que dir que un home honrat no pot defendre's de lladres i pirates perquè podria originar conflictes.
Només s'ha d'imputar a aquells que importuna els beneficis aliens.
d) 
Comparació amb Hume:
Locke afirma l'existència de la realitat de la substància pensant (intuïció intel·lectual). També diu que la causa de les nostres percepció és l'existència de Déu i la dels nostres cossos.
En canvi Hume, encara que també té pensaments empiristes, diu que només podrem saber si una idea és veritable si sabem de quina impressió prové, com que no tenim ninguna impressió d'entitats metafísiques com Déu, hem de dir que aquestes entitats no poden ser objecte del coneixement humà.


Text 14 

a) 
L'autor és David Hume
b) 
El text tracta sobre la naturalesa de l'ésser humà i sobre la ment i el cos d'aquest
c) 
Quan intentem descobrir alguna cosa només podem tenir la certesa de que un esdeveniment segueix a un altre.
El moviment del cos segueix de les ordres de la ment però som incapaços de veure el vincle que hi ha entre aquests dos.
Els esdeveniments semblen estar separats uns dels altres i com no tenim cap idea de la connexió que tenen no els podem utilitzar en raonaments filosòfics o en la vida diària.
d) 
Comparació amb Descartes:
Descartes diu que les idees que son veritables són les idees innates, les que sobten del cap de l'individu, en canvi Hume diu que les úniques idees que tenen veritable coneixement son les que ens dona l'experiència.
Descartes defensa l'idea de substancia com l'origen del coneixement però Hume diu que només és un producte de la nostra imaginació i que no té una impressió darrere.

SÍNTESI

2. Dissenya una infografia o cartell digital sobre un autor d'aquest dossier que trobis interessant (pots utilitzar per fer-ho programes com Visme, Canva o Genially que pots treballar en línia sense descarregar el programa) i són gratis totalment o com a mínim en les versions bàsiques.



3. Escriu una petita dissertació defensant les postures polítiques d'algun dels filòsofs estudiats al dossier i recolza-les en situacions reals de la actualitat.

La teoria política de Hume està basada en l'anàlisi dels fets, amb el corresponent rebuig d'hipòtesis filosòfiques i de tota explicació que no estigui basada en els fets. En la política actual, moltes vegades la gent fa afirmacions sense base sólida i amb especulacions per intentar semblar que coneix d'un tema sense fer-ho realment.

El caràcter empíric i científic que confereix a la filosofia política l'allunya de consideracions descriptives sobre el que ha de ser la societat futura, (del tipus de les realitzades per Plató sobre la societat ideal). En canvi, actualment, la majoria, per no dir tots els que fan política, sempre tendeixen a prometre canvis i accions futures sense centrar-se en solucionar els problemes d'aquell moment.




No hay comentarios:

Publicar un comentario