sábado, 9 de mayo de 2020

Racionalisme i empirisme despres de Descartes


Racionalisme i empirisme després de Descartes


a) Identificació de l'autor 
b) Determinació del tema o assumpte que tracta 
c) Resum de les idees principals 
d) Comparació de la posició de l'autor amb posicions d'altres pensadors 

Text 10 
I si els que amb la força usurpen el poder legislatiu són rebels, els legisladors, com ja hem vist, no ho seran pas menys si, havent estat designats per a protegir el poble, les seves llibertats i els seus béns, intenten d’usurpar-loshi per la força, perquè d’aquesta manera es posaran en estat de guerra amb aquells que els havien nomenat protectors i guardians de la seva pau i esdevindran autèntics rebels […]. Els que afirmen que dir al poble que resta eximit d’obediència quan s’atempta iŀlegalment contra les seves llibertats i propietats […] és establir els fonaments de la rebeŀlió, i que això pot ocasionar guerres civils o tumults interns, i que per tant és una doctrina que cal rebutjar com a destructiva per a la pau del món, també haurien d’afirmar, seguint el mateix criteri, que els homes honrats no poden plantar cara als lladres ni als pirates perquè això podria ocasionar desordres o vessament de sang. Qualsevol dany ocasionat en aquests casos no és pas imputable a aquell qui defensa els seus propis drets, sinó a aquell qui envaeix els del seu veí. 
John Locke. Segon tractat sobre el govern civil, capítol xix

a) 
L'autor és John Locke
b) 
El text tracta sobre el govern d'una ciutat i sobre com actua la societat contra aquells qui els intenten treure els seus poders.
c) 
Els protectors i guardians esdevindran autèntics rebels si aquells que els han nomenat així intenten usurpar-loshi per la força.
Dir que si els ciutadans no tenen obediència quan s'atempta il·legalment contra les seves llibertats és establir la rebel·lió, és el mateix que dir que un home honrat no pot defendre's de lladres i pirates perquè podria originar conflictes.
Només s'ha d'imputar a aquells que importuna els beneficis aliens.
d) 
Comparació amb Hume:
Locke afirma l'existència de la realitat de la substància pensant (intuïció intel·lectual). També diu que la causa de les nostres percepció és l'existència de Déu i la dels nostres cossos.
En canvi Hume, encara que també té pensaments empiristes, diu que només podrem saber si una idea és veritable si sabem de quina impressió prové, com que no tenim ninguna impressió d'entitats metafísiques com Déu, hem de dir que aquestes entitats no poden ser objecte del coneixement humà.


Text 14 

a) 
L'autor és David Hume
b) 
El text tracta sobre la naturalesa de l'ésser humà i sobre la ment i el cos d'aquest
c) 
Quan intentem descobrir alguna cosa només podem tenir la certesa de que un esdeveniment segueix a un altre.
El moviment del cos segueix de les ordres de la ment però som incapaços de veure el vincle que hi ha entre aquests dos.
Els esdeveniments semblen estar separats uns dels altres i com no tenim cap idea de la connexió que tenen no els podem utilitzar en raonaments filosòfics o en la vida diària.
d) 
Comparació amb Descartes:
Descartes diu que les idees que son veritables són les idees innates, les que sobten del cap de l'individu, en canvi Hume diu que les úniques idees que tenen veritable coneixement son les que ens dona l'experiència.
Descartes defensa l'idea de substancia com l'origen del coneixement però Hume diu que només és un producte de la nostra imaginació i que no té una impressió darrere.

SÍNTESI

2. Dissenya una infografia o cartell digital sobre un autor d'aquest dossier que trobis interessant (pots utilitzar per fer-ho programes com Visme, Canva o Genially que pots treballar en línia sense descarregar el programa) i són gratis totalment o com a mínim en les versions bàsiques.



3. Escriu una petita dissertació defensant les postures polítiques d'algun dels filòsofs estudiats al dossier i recolza-les en situacions reals de la actualitat.

La teoria política de Hume està basada en l'anàlisi dels fets, amb el corresponent rebuig d'hipòtesis filosòfiques i de tota explicació que no estigui basada en els fets. En la política actual, moltes vegades la gent fa afirmacions sense base sólida i amb especulacions per intentar semblar que coneix d'un tema sense fer-ho realment.

El caràcter empíric i científic que confereix a la filosofia política l'allunya de consideracions descriptives sobre el que ha de ser la societat futura, (del tipus de les realitzades per Plató sobre la societat ideal). En canvi, actualment, la majoria, per no dir tots els que fan política, sempre tendeixen a prometre canvis i accions futures sense centrar-se en solucionar els problemes d'aquell moment.




jueves, 2 de abril de 2020

L'EXAMINADOR DESCARTES DE 2007


L'EXAMINADOR DESCARTES DE 2007


EXAMEN PAU 2007 SERIE 2 OPCIÓ A

1.
Descartes parla sobre les contraposicions entre la imaginació i l’enteniment, però a l’hora diu que tots el filòsofs que han utilitzat els sentits per arribar a la raó. També parla sobre les idees de Déu i de l’ànima i que aquestes han de ser compreses amb la raó.
Per últim parla sobre la importància de la raó per entendre la informació que els sentits han captat.

2.
a) Inintel·ligible: Que no es pot comprendre.
b) Imaginació: Sentits

3.
Per Descartes els sentits per si sols no ens poden ajudar a arribar al coneixement degut a que son incerts, poc fiables i tothom no els percebim iguals, per quest motiu escartes defensa l’ús de l’enteniment i la raó per arribar-hi i eliminar aquella informació falsa. Descartes utilitza el Dubte metòdic aconseguir-ho.
Amb el coneixement vertader, Descartes, vol arribar a Deu però no ho pot fer si confia amb els sentits, ja que no són fiables i són enganyosos, tot el contrari de Deu que és una veritat absoluta.

4.
Per a descartes, la primera veritat sobre la qual ha de evolucionar la filosofia és la certesa del jo pensant “Res Cogitans”, ja que constitueix l'únic punt de partida vàlid per assegurar que els coneixements clars i distints obtinguts per intuïció són coneixements ferms i veritables.
Plató interpreta l'ànima principalment com allò que permet als éssers vius realitzar activitats vitals, i, en el cas de l'ànima humana, com el principi diví i immortal que ens permet arribar al coneixement i a una vida bona.
Malgrat les similituds que tenen respecte a que es necessita l’ànima per arribar al coneixement, Plató afirma que el coneixement que un ésser humà té ja el tenia abans d’arribar al cos material, en canvi Descartes diu que les idees i el coneixement sorgeixen un cop l’ànima i el cos estan units.

5.

En la meva opinió no és més fàcil conèixer l’anima que el cos. Dic això pel fet simple de que el cos és molt més senzill d’observar i és molt més fàcil de conèixer, ens basem dels sentits i no fa falta raonar molt, en canvi l’ànima és molt més complexa degut a que en una persona no la veiem i ens faria falta entendre com és aquella persona per saber com és la seva ànima i seria un procés molt més complex.


El alma es una realidad - Revista Esfinge

jueves, 19 de marzo de 2020

El meu amic Montaigne


EL MEU AMIC MONTAIGNE


Michel de MontaignePer Montaigne, no hi ha suposicions o pensaments prèvis a saber alguna cosa que no es puguin dubtar, de fet, el que Montaigne diu es que un filòsof ha de dubtar per arribar al vertader coneixement.


Per Montaigne, el cos i els seus plaers no han de ser una cosa a evitar i del que avergonyir-se o ser purgat, ja que Déu no ens ha donat un cos per sentir vergonya d'ell o per mortificar i reprimir-lo. 
Només el prejudici fa que rebutgem aquelles pràctiques diferents o llunyanes a la nostra tradició social o cultural. Davant d'això cal actuar amb prudència i tolerància respecte a les opinions i creences alienes

També diu qye ni els sentits ni la raó portaràn al vertader coneixement. Els sentits no ho faràn perquè són molt enganyosos i ens mostren una realitat sempre canviant i la raó 
tampoc ho farà perquè no aconsegueix arribar als principis fixos 
del coneixement.

jueves, 12 de marzo de 2020

CARTA A MENECEU


CARTA A MENECEU

Parla que mai és tard per filosofar i tothom té les capacitats per fer-ho i que ho ha de fer per arribar a la felicitat.

També parla sobre les diferències dels Deus i dels homes i de com vivim els dos.
També parla sobre la nostra por a

Resultado de imagen de epicur i meneceu
la mort, que és una cosa que no 

vivim perquè quan la patim ja estem
morts, i també parla dels desitjos 
que hi ha a la nostra vida i les 
conseqüències que tenen aquests.

També parla que l'home és capaç 

de funcionar per  sol o hauria 
de ser així i també ha 
d'eliminar tot allò que no sigui 
essencial.

Parla de l'atzar i del seny, sent 
l'atzar l'origen de les coses bones i dolentes, i el seny, sent allò que controla les coses originades per l'atzar.

domingo, 8 de marzo de 2020

ÈTICA A NICÒMAC


ÈTICA A NICÒMAC

1.Idees principals del text. 

Un home tindrà un vida feliç si aquesta és una vida virtuosa i aquesta vida serà virtuosa si les accions que l'home pren en aquesta vida són correctes

2.Què vol dir Aristòtil en el text quan parla de vida contemplativa? 

Que la vida amb un pensament racional és la vida correcta i per tant la que ens farà feliços.

3.A què es refereix Aristòtil en el text amb el concepte de “saviesa”? 

A l'activitat  intel·lectual de pensament racionalamb la que fem reflexió tots els dies de la nostra vida.

4.Quin concepte d'home es deriva d'aquest text?

El concempte d'home racional.

L'EMPIRISME D'ARISTÒTIL


L'EMPIRISME D'ARISTÒTIL

Considerem a Aristòtil un autor empirista degut a que defensa que hem d'utilitzar els sentits per poder arribar al coneixement, a diferència de Plató que, al ser un autor racionalista, rebutja l'utilització dels sentits per arribar a aquest coneixement. Però tampoc podem considerar a Aristòtil 100% empirista degut a que ell també defensa l'us de la raó i a més diu que és necessari que s'utilitzin els dos mètodes per arribar al coneixement, però tenint en compte que Plató rebutja els sentits podem dir que Aristòtil és més empirista que el racionalista Plató.

Malgrat les seves diferències de pensament, no són tant diferents. Els dos defensen l'us de la raó per arribar al coneixement i diuen que és necessaria per aconseguir-ho.

ESQUEMATITZANT A ARISTÒTIL