El meu amic Montaigne

EL MEU AMIC MONTAIGNE

Per Montaigne, no hi ha suposicions o pensaments prèvis a saber alguna cosa que no es puguin dubtar, de fet, el que Montaigne diu es que un filòsof ha de dubtar per arribar al vertader coneixement.

Per Montaigne, el cos i els seus plaers no han de ser una cosa a evitar i del que avergonyir-se o ser purgat, ja que Déu no ens ha donat un cos per sentir vergonya d'ell o per mortificar i reprimir-lo. 

Només el prejudici fa que rebutgem aquelles pràctiques diferents o llunyanes a la nostra tradició social o cultural. Davant d'això cal actuar amb prudència i tolerància respecte a les opinions i creences alienes

També diu qye ni els sentits ni la raó portaràn al vertader coneixement. Els sentits no ho faràn perquè són molt enganyosos i ens mostren una realitat sempre canviant i la raó 

tampoc ho farà perquè no aconsegueix arribar als principis fixos 

del coneixement.

CARTA A MENECEU

CARTA A MENECEU

Parla que mai és tard per filosofar i tothom té les capacitats per fer-ho i que ho ha de fer per arribar a la felicitat.

També parla sobre les diferències dels Deus i dels homes i de com vivim els dos.

També parla sobre la nostra por a

la mort, que és una cosa que no 

vivim perquè quan la patim ja estem

morts, i també parla dels desitjos 

que hi ha a la nostra vida i les 

conseqüències que tenen aquests.

També parla que l'home és capaç 

de funcionar per sí sol o hauria 

de ser així i també ha 

d'eliminar tot allò que no sigui 

essencial.

Parla de l'atzar i del seny, sent l'atzar l'origen de les coses bones i dolentes, i el seny, sent allò que controla les coses originades per l'atzar.

ÈTICA A NICÒMAC

ÈTICA A NICÒMAC

1.Idees principals del text. 

Un home tindrà un vida feliç si aquesta és una vida virtuosa i aquesta vida serà virtuosa si les accions que l'home pren en aquesta vida són correctes

2.Què vol dir Aristòtil en el text quan parla de vida contemplativa? 

Que la vida amb un pensament racional és la vida correcta i per tant la que ens farà feliços.

3.A què es refereix Aristòtil en el text amb el concepte de “saviesa”? 

A l'activitat  intel·lectual de pensament racionalamb la que fem reflexió tots els dies de la nostra vida.

4.Quin concepte d'home es deriva d'aquest text?

El concempte d'home racional.

L'EMPIRISME D'ARISTÒTIL

L'EMPIRISME D'ARISTÒTIL

Considerem a Aristòtil un autor empirista degut a que defensa que hem d'utilitzar els sentits per poder arribar al coneixement, a diferència de Plató que, al ser un autor racionalista, rebutja l'utilització dels sentits per arribar a aquest coneixement. Però tampoc podem considerar a Aristòtil 100% empirista degut a que ell també defensa l'us de la raó i a més diu que és necessari que s'utilitzin els dos mètodes per arribar al coneixement, però tenint en compte que Plató rebutja els sentits podem dir que Aristòtil és més empirista que el racionalista Plató.

Malgrat les seves diferències de pensament, no són tant diferents. Els dos defensen l'us de la raó per arribar al coneixement i diuen que és necessaria per aconseguir-ho.

ESQUEMATITZANT A ARISTÒTIL