El mite del carro o tir alat

EL MITE DEL CARRO O TIR ALAT

Aquest és un altre mite del famós pensador Plató. En quest mite parla sobre l'ànima que està representada per un auriga que porta un carro alat impulsat per dos cavalls. 

Un dels dos cavalls és blanc perfecte i representa la part racional, noble i justa de l'ànima. L'altre és una cavall negre imperfecte i lletg que representa les passions de l'ànima.

La missió del auriga és dirigir els dos cavalls i emportar-los a un equilibri. Quan està al món dels deus o món de les idees (percepció pel raonament) creixen ales al carro, representant la llibertat i la justicia en, però quan està al món material (percepció pels sentits) s'envan les ales, representant la repressioó i la injusticia.

Quan mor serà jutjat i anirà a un món o un altre segons a quin tipus de coneixement s'ha dedicat més i millor.

Les disputes de Plató

PLATÓ I PARMÈNIDES

Plató defensa que hi ha dos mons, el sensible o material i el de les idees. Les coses que hi ha al món material (copies) provenen de les coses que hi ha al món de les idees (coses perfectes).

En canvi, Parmènides inetenta compèndre la teoria que ens dona Plató però dubta d'aquesta teoria que diu que una mateixa idea pot aparèixer en moltes altres coses del món material però al mateix temps diu que si que si pot aparèixer en altres perquè són eternes.

PLATÓ I FEDÓ

S'expliquen els dos tipus de pensaments d'aquella época: l'empirisme i el racionalisme. 

Plató diu que l'home està format per dues parts. Una és la part del cos que es troba al món material i l'ànima que ve del món de les idees però que està atrapada al cos material. El cos només pot captar els coneixements mitjançant els sentits i l'experiència (empirisme) i l'ànima obté el coneixement mitjançant el raonament i l'investigació (racionalisme). Només aquell que abandoni al màxim possible el món material podrà arribar al coneixement màxim.

El mite de la caverna

EL MITE DE LA CAVERNA

El mite de la caverna és un dels mites més coneguts de la filosofia i un altre de les tantes obres del gran filòsof Plató. En aquest mite plató transmet la relació entre allò que cadascú sent i el mon de les idees.

En el mite s'explica la història de un grup d'homes que es troben a una cova, aquest només coneixen la realitat que els ofereix unes obres projectades desde l'exterior a la paret de la cova. Un d'aquests homes es dona la volta i es dona compte de que hi ha un món a l'exterior de la cova fixant-se en aspectes de la natura com la pròpia naturalesa o el Sol. Quan aquest vol explicar aquest descubriment als altres homes, aquests el maten degut a que era incomprensible i cambiava la seva percepció de la vida dràsticament.

Tots aquests elements i components del mite tenen simbologies que plató utilitza per comparar o agrupar el món de les idees i el món material o món sensible:

- En el món de les idees trobem la naturalesa com la perfecció que s'arriba a través del raonament i la investigació.

- En el món material o sensible trobem el foc que seria alò que coneixem a partir de allò en que creiem i l'ombra seria el reflex de    la realitat que obtenim amb els sentits.

EL SEU REFLEXE ATEMPORAL

Molta gent pensa que aquestes visions o pensaments dels autors antics són només això, pensaments antics però poca gent sap que aquests pensaments són les bases del món modern i encara s'apliquen aquests pensaments i es poden reflectir en els mites antics.

A l'actualitat podem veure aquest mite reflectit en els mitjans de comunicació on hem de creure allò que ens diuen però, a vegades, si investiguem pel nostre compte descobrim que allò no és del tot cert sinò que ens creiem el que els mitjans de comunicació volen que ens creiem.

5a Activitat (octubre)

LA TERRA, EL CENTRE DE L'UNIVERS

La Terra, el nostre gran planeta, aquell que ens dona aliments i refugi per les dures vides que patim. Tan bella com protagonista al seu espai universal. L'home és el ésser més important que existeix, tot té relació amb l'home, fins i tot l'univers. Quan estem a la nit al carrer i aixequem el nostre cap, mirem més enllà del nostre abast, mirem el cel, l'univers. Quan veiem l'univers veiem que tot gira i es mou. Es que hi ha alguna cosa que no giri al voltant nostre? Si no fosim el centre del univers, no hauriem de veure coses inmòbils al voltant nostre? Que no us enganyin, tots aquests mentiders que no admeteixen allò que és obvi i es veu amb els nostres propis ulls. Si no som el centre de l'univers, perquè veiem els estels al cel amb la mateixa brillantor i intensitat sempre? Si no fosim el centre, perque veiem diferents estels cada vegada al cel? L'unica resposta és la que l'ésser humà pot donar i pot confirmar amb els seus propis sentits.

2ª Activitat (octubre)

COMUNITATS PITAGÒRIQUES

Una germandat religiosa dedicada a la pràctica de l'ascetisme i l'estudi de les matemáticas. Es comprometien a mantenir en secret els ensenyaments de l'Escola.

Creien en la immortalitat de l'ànima i en el seu transmigració, amb el resultat que no hauria de ser sacrificat cap animal davant el temor que pogués ser la nova llar de l'ànima d'un amic mort i eren vegetarians. Es basa en l'afirmació del dualisme cos-ànima. L'ànima és immortal i resideix en el cos mortal. L'ànima transmigra d'un cos a un altre reencarnándose mentre no es purifica. La forma de purificar l'ànima és controlant el cos, sotmetent-lo a les regles pitagòriques i mitjançant la contemplació i el coneixement.

Ells van ser els primers a establir la demostració en la matemàtica, mitjançant el raonament deductiu.

Per a ells, la virtut consisteix en el fet que l'home ha de realitzar les seves accions de la millor manera possible, prenent el cosmos com a model; entre les més apreciades per ells cal citar la lleialtat, l'autocontrol, la pietat i la modèstia.

Seguien una serie de regles i prohibicions de convivència que havien de seguir si volien formar part d'aquesta societat.

3ª Activitat (octubre)

SEMBLANCES I DIFERÈNCIES ENTRE HERÀCLIT I PARMÈNIDES

Punts comuns:

Els dos creen el seu propi paradigme i el defineixen. Els dos volien decobrir i definir el ésser. Els dos tenien un estil que no el podien comprèndre aquells que no tenien coneixement, només aquells que estaben formats.

Diferències:

Heràclit deia que la realitat es troba en un cambi constant mentre que parmènides deia que el món es trobaba estàtic.

El principi de la natura o l'arkhé d'Heràclit era el foc. Amb això representaba el canvi constant, la flama es movia però sempre es troba allà. El canvi és possible.

En canvi el de Parmènides és ésser. Un element únic i inmòbil. El canvi no és possible.

4ª Activitat (octubre)

Comentari del text:

a) 

El text parla sobre les idees de Protàgores, sobre la seva doctrina i sobre com pensa ell que es relaciona tot allò que existeix.

b)

Diu que l'home és la mesura de totes les coses. Diu que només s'admetei allò que cadascú pot veure amb els seus ulls. Tot resideix en la materia. Els seus ideals són escèptics. Si les percepcions diverses i contradictòries dels homes són la mesura de la realitat i veritat de les coses, la realitat i la veritat són paraules vanes i representen una cosa inassequible per a l'home.

c)

Percepción sensible: Tot allò que percep lèsser humà és vertader.

Escepticisme: Que no hi ha cap saber que sigui inalterable, ni pot trobar-se cap opinió segura.

d)

Que el ésser humà és la veritat per si mateix. Un home sempre tindrà raó segons el seu criteri.

e)

El compararé amb Gorgies. El que tenien en comú és que els dos tenien un cràcter escèptic. La diferència és que Protàgores deia que es podia trobar una resposta correcte a tot allò que no es sabés i Gorgies deia que si existeix alguna cosa, l'home no ho prodria conèixer.

f)

No estic d'acord perquè crec que tot té la seva veritat i aquesta es pot arribar a obt

enir o trobar a mesura que ens eduquem i anem adquirint el coneixement adequat per obtenir-la.

1ª Activitat (octubre)

ELS PRIMERS FILÒSOFS

El text parla sobre els primers pensadors i com pensaven. Aquests tenien una visió material de la realitat, deien que l'origen de tot allò que existia era allò que era material. Ells pensaven que res es genera ni es corromp, allò que és natural es conservarà sempre com s'hagi creat.

En canvi Tales de Milet, un dels primers filòsofs, deia que el principi de tot era l'aigua, que allò que existia contenia aigua.

D'altra banda els pitagòrics, creien en un aspecte més enllà de les coses materials, creien en l'ànima. A diferència dels primers filòsofs, els pitagòrics deien que l'arkhé eren els nombres ja que tenien un ordre mesurable.

El mirall és un reflexe de la realitat?

EL MIRALL ÉS UN REFLEXE DE LA REALITAT?

Tothom s'ha preguntat algún cop si el que veiem al mirall és real. Tothom ens hem quedat mirant fixement al mirall a veure si el reflexe és movia.

Això semple ha plantejat molts problemes filosòfics com seria la visió que tenim de nosaltres mateixos, si de veritat som nosaltres mateixos, etc.

Cadascú té la resposta a aquestes preguntes per si mateix. Sialgú pensa que el que veu és ell mateix perfecte, si vol creure que no ho és doncs també està bé, és el seu pensament.

Un altre tema seria com un es veu a si mateix. Cadascú es veu d'una manera diferent al mirall, hi ha gent que no s'agrada al mirall, d'altre que li agrada com es veu, etc. Penso que només un es pot jutjar a si mateix i que la resta no hauria de influir a com et veus ja que són els teus ulls els que et veuen.

Un altre punt seria el pas del temps, per quina raó penso que sóc el mateix que era fa uns anys, quan la meva imatge és completament diferent? Estem tant acostumats a mirar el nostre reflexe, la nostra aparença que com la veiem cada dia pensem que no cambiem, ja que els canvis no es fan de la nit al dia. Jo crec que si estiguesim un any sense mirar-nos al mirall acabariem sense saber com som i ens sorprendria el nostre aspecte al cap d'aquest temps.

Matrix i el solipsisme

MATRIX I EL SOLIPSISME

Principalment, Matrix és una película que parla sobre un mon on els robots han gobernat a l'ésser humà i utilitzen la seva energia vital per funcionar. Dins d'aquest món hi ha dos tipus d'humans: Els humans que no han sigut capturats pels robots, que resisteixen sota terra, i els humans dins de "Matrix".  Matrix és una "ciutat civernètica" on la ment dels humans presos es trasllada i es representa allà. Durant la película Neo, el protagonista, consegueix escapar d'aquesta ciutat i veu la vertadera realitat, el mon real.

Introduïnt el Solipsisme, es podria dir que els éssers humans presos serien solipsistes ja que no coneixen cap altra realitat. En la película es poden otorgar trets solipsistes a Neo ja que quan surt al mon real, creu que esta somiant i que és imposible allò que pasa.

Durant la película es trenca aquest concepte. No principalment amb el fet d'haber-hi dos mons, sinò que durant la película, Neo, consegueix traspassar els límits de la seva ment a les diferentes accions a Matrix, com: aturar les bales, saltar d'edificis en edificis, poder estar en qualsevol lloc; inimaginable per algú que estigui dinsde Matrix.

Idealisme o Realisme?

IDEALISME O REALISME?

Tant el realisme com l'idealisme volen percebre la realitat però cadascú el transmet desde diferentes perspectives, d'aqui surgeixen moltes diferències y contrarietats entre aquests dos.

REALISME	IDEALISME
Planteja que la realitat existeix encara que la persona no la conegui.	Planteja que la realitat coneguda té existència només en la mesura que la persona la coneix.
Assenyala que a la realitat no l'afecta el fet de ser coneguda o no per la persona, és a dir, el seu ésser no queda modificat per haver estat coneguda.	Assenyala que a la realitat coneguda l'afecta el fet de ser coneguda, ja que, aquesta existeix només perquè es coneix.
Afirma que la cosa coneguda és independent de la persona.	Afirma que la cosa coneguda no és independent de la persona.

En la meva opinió el realisme és la posició més acceptable per el simple motiu de que hi ha realitat que pot ser no coneguda per algú però existir. Un exemple seria que una altre persona no sap de la meva existència fins que em coneix, però jo existeixo.

COMENTEM UN TEXT SOBRE LA INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA

LA CIÈNCIA EMPÍRICA, L'ÚNICA CIÈNCIA

Aquest autor només accepta la ciencia empírica ja que per que alguna cosa sigui científica s'ha d''utilitzar un sistema de falsificació de sistemes en lloc de verificar allò suposadament científic.

Per tant, els fets no refutables no es poden considerar empírics.

Amés diu que tots els enunciats han de ser falsables i que de la veritat d'enunciats singular es pot trobar la falsedat d'enunciats universals

Aquestes idees comporten una negació desde un principi a cualsevol explicació, afirmació o fet que no sigui negable. Això comporta que s'hagi de demostrar qualsevol cosa encara que actualment hi hagi algunes que no pugin ser comprobades.

Aquesta forma de veure les coses i de comprobar els fets em sembla una bestiesa ja que hi ha estudis sobre fets que són molt difícils de comprobar que segueixen unes pautes lògiques que fan que siguin veritables, sense havar hagut de comprobar-les.